La prestigiosa editorial d’art Taschen acaba de publicar The Making of Stanley Kubrick’s 2001: A Space Odyssey, una edició de luxe en quatre volums sobre el film que va canviar la història del gènere i del mateix art cinematogràfic amb la seva innovadora estètica i la seva audàcia creativa. Una completa i cuidadíssima publicació de dimensions monumentals, només a l’abast de productors cinematogràfics i coleccionistes adinerats.
Ens trobem davant d’una obra tan bella com enigmàtica, envoltada d’una aurèola permanent de misteri, amb més preguntes que respostes. En definitiva, l’escenari ideal per tot tipus de teories, hipòtesis i interpretacions sobre el peculiar microcosmos/macrocosmos del genial director. El monòlit, per exemple.
Hipòtesi 1. El McGuffin
El pretext argumental per mantenir l’atenció de l’espectador. Una simple argúcia de guió carent de contingut real perquè el públic aguanti fins al desenllaç d’aquest relat per moments difícil, llarg i molt, molt pausat, com afectat en ell mateix per la ingravidesa de l’espai exterior. Em sembla la hipòtesi més improbable: res en el cine de Kubrick és gratuït, tot respon a un perquè, a un motiu que sembla que només ell coneix rere un obsesiu treball de documentació.
Hipòtesi 2. Déu
La seva immutabilitat en el temps i en l’espai, la seva forma totèmica, la seva perfecció matemàtica habiliten la posibilitat d’una presència divina no antropomòrfica, sempre imponent, silenciosa i impassible. Més interessat en allò humà que en allò diví, aquesta hipòtesi ens sembla una mica remota, però no del tot descartable donada la grandiositat històrica i la profunditat filosòfica d’aquesta odissea interestelar.
Hipòtesi 3. Moment clau
El monòlit es fa present en tres moments clau de la narració: l’ús de l’arma com a instrument de dominació sobre les espècies i els mateixos homínids (la mítica seqüència del fèmur), l’arribada a la lluna i el viatge en el temps i en l’espai. Aquí el monòlit simbolitzaria una mena de punt d’inflexió de capital importància a la història i futur de la humanitat.
Última hora.
Segons Els Simpson, sempre tant enginyosos, es tractaria d’una preqüela de l’estilitzat i omnipresent iPhone, autèntic Gran Germà del segle XXI. Mireu aquí l’escena.
Pantalla oberta 