Flashback: “La Cacera”: O QUAN EL PARADÍS ESCANDINAU S’ENSORRA SOTA L’“AMERICAN WAY OF LIFE, THOUGHT AND VIOLENCE”

Avui estrenem una secció sense precedents a Pantalla Oberta, i es tracta ni més ni menys que de tornar enrera. Recordarem, en aquest cas, el primer incís que vam fer en el món del blogging en català. Recordem “La cacera”!

Si voleu saber quina pel·lícula em va provocar més orgasmes cinèfils l’any passat aquesta us diré que fou “Jagten”, “La cacera”, el darrer film del director danès Thomas Vinterberg.

No agraeixo tan sols a aquest títol que em presentés el seu director, sinó que també em donés a conèixer el seu actor principal, Mads Mikkelsen, el que dóna vida a l’Hannibal en la sèrie nord-americana del mateix nom.

la caza 2
Que què tal els actors?
La interpretació de la nena de quatre anys que munta tot el sidral, la nena que provoca tot l’apocalipsi argumental, assoleix la millor actuació infantil que recordo haver vist mai al cinema; pura genialitat interpretativa. Tan sols per veure-la actuar ja paga la pena veure aquest film. Però tots els actors excel·leixen. Tots, tots, tots….; una afirmació que poques vegades llegireu en les meves crítiques.

Aaahhhhh!!!! Quina pel·lícula més ben assolida!!! Quina idea més bona!!!
I quin final més sorprenent, que lluny dels finals més comercials!
I la història?
No patiu, no us l’explicaré pas…
Tan sols us donaré una pista.

Encara recordo quan la civilitzada Dinamarca era el país que més admirava el meu cervell més juvenil. Fou quan la socialdemocràcia escandinava ens aportava la part més madura de la humanitat.

la caza 1

Mads Mikkelsen, en una de les escenes més tenses del llargmetratge

Però mentre degusteu aquest film no mastegareu valors danesos. Mastegareu valors genuïnament nord-americans, uns valors que semblen escandalosament assumits per uns danesos que fa vint anys s’alimentaven amb una certa candidesa anticapitalista ja en vies d’extinció.

Parlo del conservadorisme moral, del pànic al sexe, de la persecució del diferent, de la pobresa intel·lectual i de la violència. Parlo d’un grapat de valors impensables, però molt reals, en la Dinamarca del segle XXI.

Parlo de la violència que genera la paranoia moralista que desencadena la interpretació ultraconservadora del comportament denunciat per una nena molt cabrona, una denúncia que provoca que els personatges d’una societat malalta, la danesa, la societat dels que envolten la nena, comencin a embogir en una espiral de violència.

No us sorprengui, aleshores, que el paradís socialista dels anys setanta voti en les darreres eleccions, i com a principal força política, a un partit de la ultradreta.

Sam Pequimpah amb Gossos de palla intentà filmar en un escenari irlandès un argument semblant. Però ell no era un director europeu i, per aquest motiu, el seu film tan sols vessava d’hòsties, violacions, crits i trets que deixaven tan amples als seus autors. Aquest film és diferent; si bé els valors que denúncia són essencialment nord-americans, la pel·lícula no deixa de ser genuinament europea, no mostra la violència plana, sinó que la sap presentar com el principal símptoma d’unes piscologies degradades per no saber-se defensar d’un imaginari col·lectiu que se’n va a n’orris, per no saber-se defensar d’un escenari social que espanta.

Cartell de la pel·lícula “Gossos de palla”

Voleu terror de veritat?
Aquí el teniu.
Un terror danès que seria increïble fa tan sols vint anys ja que cap danès s’hauria cregut aquest film.
Però actualment els danesos l’han vist, i se l’han cregut.
Això siginfica que el grapat de bestieses que ens explica aquesta pel·lícula ja són creïbles a Dinamarca.

Fa vint anys un altre director danès de la línia Dogma es queixava de com li costava trobar arguments de cinema negre pel seu film Mifune:

… i és que a Dinamarca no passa mai res escabrós. Vivim en un paradís tan civilitzat que cap argument de cinema negre seria creïble entre els espectadors danesos”.

Doncs sembla que tota aquella placidesa s’està acabant.
Stieg Larsson s’atreví a novel·lar l’incendi que començava a cremar el paradís socialdemòcrata escandinau.
Ara Vinterberg s’ha atrevit a filmar un incendi que potser avança de nord a sud.
Quina por quan ens arribi aquí tot plegat.

PUNTUACIÓ GENERAL: 9 SOBRE 10.

Xavier Vizcaíno i Martí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s