La més llesta de la clase

Body Heat (Fuego en el cuerpo). USA, 1981. 113′. Direcció i guió: Lawrence Kasdan. Música: John Barry. Fotografia: Richard H. Kline. Muntatge: Carol Littleton. Intèrprets: William Hurt, Kathleen Turner i Richard Crenna.

Des del primer moment saps que aquella dona tant bonica té més verí que un niu d’escurçons, però si ets un advocat de segona, tens el cervell al sud del melic i estàs atrapat sense remei en una persistent onada de calor, tens totes les de caure a la trampa mortal d’aquella harpia. Cinema negre en color amb les cartes sobre la taula -i sense marcar- des del principi, com si una heterodoxa novel·la policíaca descobrís l’assassí en el primer capítol.

Body Heat, traduït aquí amb el títol gairebé pornogràfic Foc al cos, és el brillantíssim debut com a director de Lawrence Kasdan (Miami, 1949), reconegut com a reputat guionista de Spielberg i Lucas. Una estrena en extrem audaç si tenim en compte que estem davant un remake de Double Indemnity (Perdició), el clàssic de Billy Wilder, un altre afamat guionista d’aquells que no deixen caps per lligar.

La parella protagonista formada pel sempre sòlid William Hurt i la debutant Kathleen Turner és de les que combinen física i química, elements imprescindibles per donar credibilitat a aquesta història criminal d’alt voltatge sexual que, per cert, mai no perd l’elegància. De fet, podria dir-se que estem davant del primer thriller eròtic, onze anys abans que l’exitosa Instint Bàsic. Per cert, la Turner havia de ser-ne la protagonista, però el principi dels seus greus problemes de salut van fer que fos substituïda per la sensual Sharon Stone. Secundaris de luxe de la talla de Richard Crenna, Ted Danson o Mickey Rourke donen la brillantor a un repartiment en estat de gràcia.

El clima, una de les claus de la grandesa d’aquesta pel·lícula. Des de la seqüència inicial el calor humit, sofocant, impregna cada seqüència com si es tractés d’un protagonista invisible. És la calor la que fa que en Ned i la Matty es coneguin, s’estimin sense que el gel pugui alleugir tanta passió, aquella calor que no et deixa dormir ni quasi pensar, l’avantsala de la perdició. La superba banda sonora del multioscaritzat John Barry (Born Free, Midnight Cowboy, Out of Africa) contribueix de forma magistral a la creació i revifament d’aquella flama amb una partitura portentosa desbordada de suggerent sensualitat.

Hurt i Turner tornaríen a coincidir sota les ordres de Kasdan a El Turista Accidental (1988), una excepcional pel·lícula d’autor en les antípodes de l’est film noir, un complex drama sobre com superar la mort d’un fill. La confirmació d’un cineasta major.

Valoració: 4/5

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s