Fins on arribaries per amor?

Un estiu qualsevol en algun indret de França. Un grup ben variat d’homes que se citen als voltants d’un llac per prendre el sol nus, nadar i practicar el cruising, el sexe anònim en un bosc proper.

No és la primera pel·lícula que tracta aquest assumpte, l’any 1980 William Friedkin roda A la caça (Cruising), un thriller policial amb un gran Al Pacino al davant del repartiment. Però si A la caça és un film urbà i nocturn, El desconegut del llac es la seva contrafigura, un relat intimista, diürn i rodat en un entorn natural.

El primer que crida poderosament l’atenció d’aquesta pel·lícula sense banda sonora és el so. Un so hiperrealista que permet a l’espectador delectar-se amb la bellesa singular del vent entre els pins o el xipolleig de les fermes braçades dels banyistes i, a la vegada, situar-se en primera línia de l’escenari del drama. I del crim.

Els protagonistes d’aquesta història de bellesa pertorbadora estan molt ben definits i completament aliens al tòpic homosexual de la ploma: Frank, el jove testimoni de l’assassinat; Henry, el lúcid quarantó desencantat del sexe furtiu; Michel, el fosc seductor que fuig de l’amor; l’ingenu voyeur que demana permís per espiar; els solitaris insinuants; les parelles més o menys circumstancials; el circumspecte inspector que apareix a l’escenari del crim.

La pel·lícula té una estructura recurrent, formalment repetitiva, però entenc que del tot necessària per desenvolupar l’atmosfera, el clima emocional necessari de trobades quotidianes, gairebé rituals. En aquest sentit, el pla fix que recull una i altra vegada l’arribada dels cotxes a un descampat expressa de manera imaginativa el pas d’un temps que sembla repetir-se sense fi. L’excepcional fotografia de Claire Mathon és tot un regal per la vista des del primer fotograma, tant en ús magistral de tots els matisos de la llum natural, com en l’hàbil moviment de la càmera, especialment en les seqüències aquàtiques.

Les trobades sexuals són tant desinhibides com els seus protagonistes, clar, i en alguns moments voreja la imprecisa frontera que separa l’erotisme d’alt voltatge de la pornografia compulsiva i genital. El director Alain Guiraudie sap dosificar i elevar oportunament la intensitat d’aquells moments de sexe exasperat del tot imprescindibles per donar sentit a aquesta història singular.

El desconegut del llac té grans moments de suspens filmats amb una mà mestra, d’aquells que aconsegueixen atrapar a l’espectador i portar-lo literalment cap a un rar neguit no resolt, no oblidéssim que estem davant d’una pel·lícula lineal, sense sobresalts i pràcticament sense efectes especials. És un dels seus millors punts forts i la seqüència final porta aquest clímax d’incertesa fins el paroxisme amb un desenllaç amb tots els luxes. Dels que no s’obliden. Facin-se un favor, no se la perdin.

L’inconnu du lac. França, 2013. 97′. Direcció i guió: Alain Guiraudie. Fotografia: Claire Mathon. Montatge: Jean-Christophe Hym. Repartiment: Pierre Deladonchamps, Christophe Paou, Patrick d’Assumçao, Jérôme Chappatte, Mathieu Vervisch.

Valoració: 4/5

Traducció de la crítica original: Oriol Abulí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s